Activitats

Activitats

Temporada 25—26

Des del Lliure us presentem les activitats de la Temporada 25-26.
Col·loquis, converses In situ, entrevistes a La plaça, edició de textos teatrals, clubs de lectura, activitats vinculades amb la ciutat, exposicions i visites guiades.
Mireu bé què us interessa (algunes són gratuïtes!).

  • © Marta Mas Girones

    Nova edició dels col·loquis postfunció, moderats pels periodistes Anna Guitart, Andrea Gumes i Queco Novell. Aquesta temporada us proposem:

    — 25/09 El Mestre i Margarita amb Queco Novell - DATA NOVA!
    — 06/11 Little Women amb Andrea Gumes
    — 28/11 El día del Watusi amb Queco Novell
    — 18/12 AI! La misèria ens farà feliços amb Anna Guitart
    — 19/02 El barquer amb Queco Novell
    — 26/02 Una festa a Roma amb Marta Vives
    — 12/03 Dones valentes amb Andrea Gumes
    — 16/04 Mil tres, say cheese amb Marta Vives - DATA NOVA!
    — 16/04 Els Estunmen amb Andrea Gumes
    — 14/05 El fill amb Queco Novell
    — 21/05 L’autora amb Andrea Gumes
    — 22/05 Contra Antígona amb Marta Vives

  • Us convidem a pujar a l’escenari i endinsar-vos en l’obra acompanyats d’experts en els temes de fons d’algunes propostes de la temporada.

    PREU
    6 € / Abonats i Generació Lliure 3 €

    • L’activisme no serveix de res

      26/05 a les 19:00 h — a l'escenari de 'Contra Antígona' - Ho van dir del moviment obrer quan va fer la vaga de La Canadenca, i va aconseguir la jornada de vuit hores. Ho van dir a les primeres dones que demanaven el dret de vot amb accions de desobediència, i semblava impossible canviar les coses. Ho van dir als negres sud-africans que lluitaven contra l’apartheid amb accions de resistència civil. La història de la humanitat és plena d’exemples en què els poderosos semblaven intocables i les injustícies, inamovibles. L’única lluita que es perd és la que no es dona. I això és el que fa l’activisme. Després d’una acció, després d’una Flotilla, n’hi haurà una altra, i una altra, i una altra... Les lluites socials i la desobediència sempre van per davant de la seva època.

      amb Ada Colau

      Entrades

    • Ser dona i voler escriure: autoritat, cos i poder

      02/06 a les 19:00 h — a l'escenari de 'L’autora' - A 'The Writer', una jove dramaturga s’enfronta a un director consagrat. Ella diu que el teatre s’ha tornat còmode, comercial, masclista. Ell diu que és més complicat. Que cal estructura. Que cal lògica. Que cal vendre entrades. Però, ben mirat, no estan discutint sobre teatre. Estan discutint sobre qui té dret a definir la realitat. I aquesta és la primera gran dificultat de les dones que volen escriure. Abans que l'habitació pròpia, les dones necessiten autoritat: necessiten creure que allò que tenen a dir mereix ser dit. Per què és la veu masculina la que es considera universal? Per què una dona no pot oblidar mai que és un cos que desperta desig? Per què la ràbia masculina pot ser heroica i la femenina resulta exagerada? Per què la societat aplaudeix l'ambició masculina i sospita de la femenina? Les dones que volen escriure han d'estar preparades per conquerir l’autoritat, negociar amb el cos, administrar la ràbia, resistir la domesticació del mercat i sostenir l’ambició sense demanar perdó.

      amb Eva Piquer

      Entrades

    Sessions realitzades

    • Estimats artistes, no penseu!

      22/09 a les 18:00 h — Què és un artista sense llibertat creativa? El mateix que un periodista que té prohibit explicar la veritat. I a l'imperi rus, a la Unió Soviètica i a la Rússia actual, s'arrosseguen segles de censura amb línies vermelles traçades en totes direccions. A Moscou, avui, Mikhaïl Bulgàkov és una institució. I ho va passar malament. El Mestre i Margarita és un torrent d'imaginació però a la vegada permet tot de lectures sobre el règim de Stalin que el poder del moment no hauria tolerat. És una obra de culte que no va publicar en vida. Crear, pensar, analitzar sempre ha estat un exercici d'alt risc en aquelles terres. Fa mal pensar quant de talent s'ha perdut per culpa d'una repressió intensa i extensa. Per això us proposem afegir-nos al seguici diabòlic d'El Mestre i Margarita per entrar al Moscou dels anys de Bulgàkov i fer una mirada a com els artistes, els intel·lectuals i la societat russa en general han patit i han intentat esquivar la censura al llarg de la seva història.

      amb Manel Alías

      Veure'l

    • Llibertat i renúncia: la revolució inconclusa de 'Little Women'

      28/10 a les 19:00 h — Escrita des de la tensió entre la vida i els ideals de Louisa May Alcott, Donetes, una novel·la aparentment innocent i tradicional, amaga una revolució en reivindicar l’autonomia femenina i posar la llavor de la sororitat. Cada època n’ha fet lectures diferents: del manual de la virtut a la icona feminista. Malgrat llegir-la en ple segle XXI, i amb tots els matisos que això suposa, sembla que les donetes i les dones encara no ens podem desempallegar de la sensació de seguir atrapades en estructures familiars i socials, i en polítiques institucionals que sovint reforcen els rols tradicionals que ja encarnaven les germanes March el 1868.

      amb Marta Orriols

      Veure'l

    • La pau irlandesa al final dels silencis

      09/02 a les 19:00 h — a l'escenari d'El barquer' - A les converses de pau del castell de Stormont, Belfast, 1997-98, el diàleg va ser fructífer partint d’entrada d’un protocol metodològic que va facilitar trencar els silencis ancestrals i, amb ells, els odis cronificats. Els representants màxims dels dos grups armats que es mataven pels carrers de l’Ulster, Ian Paisley (Ulster Resistance-Partit Democràtic Unionista) i Martin McGuinness (IRA-Sinn Féin), van acabar fent-se amics i compartint els graus més alts dels primers governs de concentració nacional, primer ministre i viceprimer ministre. Vaig ser enviat especial de La Vanguardia en l’època dels 'troubles' i vaig seguir in situ les converses de Stormont, amb fonts de tots els cantons, unionistes, republicans i representants del Govern anglès. A banda, és clar, dels balanços polític i periodístic interessantíssims, he conservat fins i tot d’una manera emotiva episodis personals enriquidors del final d’aquella guerra. Que també va incidir en la resolució del conflicte basc, que ha estat un dels eixos del meu periodisme.

      amb Antoni Batista

      Veure'l

    • Dones revolucionàries, resistències quotidianes

      03/03 a les 19:00 h — a l'escenari de 'Dones valentes' - La Khadija, la Hiyam, la Gulan… també la Benchymer, la Maya i la Nancy… la Majd, la Joumana o la Samar. Totes són protagonistes del llibre 'Dones valentes' que continuen fent camí a l’escenari del Teatre Lliure, orgulloses i combatives. Però gairebé cap d’elles es percebia valenta, quan vaig conversar-hi fa més de cinc anys. Preferien erigir-se com a supervivents de violències masclistes. Tampoc nosaltres sabem reconèixer encara tot el coratge d’unes donasses que no són pas heroïnes individuals, sinó resistència col·lectiva al Pròxim Orient i part de l’Àsia. No ajuda a fer-nos càrrec de la seva força la simplificació del que entenem com a ‘dona al món àrab’ i dels reptes del feminisme en una regió tan diversa i canviant. Tampoc com expliquem aquests testimonis des d’Occident, massa cops apropiant-nos, tergiversant o directament obviant el seu relat. Moltes dones es juguen la vida només per existir. Si ara hagués de reescriure alguns capítols del llibre –com ara el de Gaza, l’Afganistan o Rojava– temo que no hi serien totes les que hi vaig trobar. Amb el cor pessigat, sabent que en una lluita que ens agrada dir de totes les hem tornat a oblidar.

      amb Txell Feixas Torras

      Veure'l

    • Tenir cura de les persones grans: reflexions des de l’ètica

      17/03 a les 19:00 h — a l'escenari d'Una festa a Roma' - Cal resignificar les paraules, perquè aquestes també tenen història i no sempre entenem el mateix. Ens centrarem en la necessitat de resignificar les nocions de “cures”, “persones grans” i “ètica” perquè, segons les entenguem, tenir cura de les persones grans serà ètic o no serà cura. L’ètica al·ludeix a si proporciona bona vida o mal tracte, malgrat la bona voluntat de fer-se càrrec de la dependència i vulnerabilitat d’algú. En societats moralment plurals, tenir cura és un complex conjunt d’activitats que no depèn només de la bona relació entre qui cuida i qui és cuidat. Involucra molts aspectes, entre els qual també hi ha qüestionar supòsits implícits que no necessàriament compartim.

      amb Begoña Román

      i la participació de la Fundació Pasqual Maragall

      Veure'l

    • Què significa "ser un home"?

      28/04 a les 19:00 h — a l'escenari d'Els Estunmen' - Què significa "ser un home"? Com ha evolucionat el concepte de masculinitat al llarg dels segles, fins arribar a la contemporaneïtat? Com afecten les representacions mediàtiques i culturals de la masculinitat a la percepció que podem tenir de nosaltres mateixos? Lluís Rivera i Maria Adell debatran, des de la pràctica i des de la teoria, sobre aquestes qüestions, posant sempre al centre el cos masculí, que és la matèria primera i l’eina fonamental amb què treballen tant Rivera com la resta d’especialistes (o ‘stunts’) que fan de personatges centrals de l’òpera creada per Nao Albet i Marcel Borràs. En aquesta xerrada a dues bandes, el cos masculí, en les seves diferents accepcions i versions, es convertirà en el camp de batalla que permet qüestionar conceptes com la identitat o el gènere i evidenciar les tensions existents entre allò que és físic el que és digital, l’heroic i l’abjecte, la violència i la tendresa, el sublim i el terrenal.

      amb María Adell, Óscar Dorta i Lluís Rivera (In Extremis), i la col·laboració de Marcel Borràs

      Veure'l

  • De la mà de CaixaForum+, torna La plaça, un espai de trobada per conversar en profunditat amb alguns dels creadors que passaran pel Lliure aquesta temporada. Cinc capítols amb un format renovat, cercant indrets singulars a recer del soroll i de l’agitació, per afavorir un diàleg pausat, ric i obert que ens permeti acostar-nos als universos creatius dels artistes i a les seves mirades personals sobre el món i el temps que compartim.

    Podreu accedir als nous capítols de La plaça a través de la plataforma gratuïta CaixaForum+.

    Nao Albet, Marcel Borràs i Miquel Missé, en conversa
    Després de gairebé dues dècades de trajectòria conjunta revolucionant l'escena catalana, Nao Albet (Barcelona, 1990) i Marcel Borràs (Olot, 1989) fan el salt a l'òpera amb l'estrena de la seva proposta més ambiciosa fins avui: Els Estunmen. En aquest quart capítol de la segona temporada de ‘La plaça', la parella de creadors conversa amb el sociòleg Miquel Missé sobre els conceptes que vertebren aquesta peça: la violència i la construcció mítica de la figura de l'heroi. Des dels afores de la ciutat, tots tres reflexionen sobre com la masculinitat i l'èpica es manifesten a través dels stunts o especialistes de cinema, cossos que es posen al servei del risc i la ficció. I en un altre plànol, des de Montjuïc, veurem com avancen els assajos de l'obra, que compta amb la música del compositor Fernando Velázquez i la formació orquestral del Gran Teatre del Liceu.

    Veure l'entrevista

    Clara Segura i Julio Manrique, en conversa
    De començar plegats en el món de la interpretació a dirigir dos dels espectacles més reconeguts de la temporada teatral barcelonina en sales paral·leles: en aquest tercer capítol de La plaça, Julio Manrique (Barcelona, 1973) i Clara Segura (Barcelona, 1974) es troben al Parc del Mirador del Besòs pocs dies després d'haver estrenat els seus últims muntatges, El barquer i Una festa a Roma. Des del límit de la ciutat, els dos artistes conversen sobre fer el pas d'intèrpret a director, però també sobre els seus inicis al sector, les aventures compartides i el teatre com a forma de vida. Abans, però, des de les sales de Gràcia i de Montjuïc, veurem com s'afinen els últims detalls dels seus dos espectacles en plena recta final d'assajos.

    Veure l'entrevista

    Gabriel Calderón i Joan Carreras, en conversa
    Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) torna als escenaris catalans per estrenar el seu nou text: ‘Ai! La misèria ens farà feliços'. Després de triomfar amb ‘Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard)', el primer muntatge en català representat al Festival d'Avinyó, el reconegut dramaturg i director uruguaià torna a col·laborar amb l'actor Joan Carreras (Barcelona, 1973) en una nova proposta que es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia els mesos de desembre i gener. En aquest nou capítol de ‘La plaça', enregistrat en ple procés d'assaig, ens enfilem amb el director i l'intèrpret al pont de Mühlberg, al barri del Carmel de Barcelona, per sentir-los reflexionar sobre la llarga trajectòria de Calderón, la seva manera d'entendre i de viure el teatre i l'amistat que comparteixen.

    Veure l'entrevista

    Àlex Rigola i Milena Busquets, en conversa
    Àlex Rigola (Barcelona, 1969) torna a dirigir en gran format després de vuit anys dedicat al teatre més íntim i essencial. Ho fa per inaugurar la Temporada 25—26 del Teatre Lliure amb la seva versió d''El Mestre i Margarita', la gran novel·la de Mikhaïl Bulgàkov. En aquest primer capítol de la segona temporada de ‘La plaça', Rigola i l'escriptora Milena Busquets (Barcelona, 1972) pugen al mirador de Torre Baró per girar la vista enrere a la trajectòria de qui és un dels principals exponents del teatre contemporani a l'Estat espanyol i per parlar d'art, de filosofia i, sobretot, de la vida. I des de Montjuïc, seguim en primera persona el procés creatiu de l'últim muntatge del director, des de l'inici dels assajos fins a l'estrena a la Sala Fabià Puigserver.

    Veure l'entrevista

  • © Emili Serra

    Llum de guàrdia

    La col·lecció de textos teatrals Llum de guàrdia, que vam iniciar la temporada passada en coedició amb Comanegra, continua endavant. A part de gaudir dels títols publicats la temporada passada (L’herència, Prosopopeya, Fantàstic Ramon, Cor dels amants i La brama del cérvol), afegim sis títols nous a la col·lecció, en paper i digital.

    Bona lectura!

    PREUS
    format paper - de 12,5 € a 18 €
    format electrònic - de 7,99 € a 9,99 €

    A LA VENDA
    a les llibreries
    per internet
    a la taquilla del teatre (exemplars limitats)

    L'autora
    d'Ella Hickson

    Una jove escriptora vol fer la revolució. Trobar una manera nova d’explicar una història. Trencar els esquemes d’un imaginari dominat pels homes en la construcció de les ficcions. Començar de zero. La pregunta és: com? I a quin preu? Ella Hickson explora els mecanismes del patriarcat a la societat contemporània i al món de la creació amb una peça mordaç i incòmoda sobre l’autoria, el desig, el poder i les violències —visibles i invisibles— que travessen l’escena i la vida.

    El fill
    de Jon Fosse

    Una parella d’edat avançada mira per la finestra. Esperen l’arribada del fill, que ha estat fora molt de temps. Cada vegada hi ha menys gent, al poble. Els joves se’n van. Tothom se’n va. Ja gairebé no hi queda ningú. Finalment el fill arriba, però res no serà com s’ho havien imaginat. L’autor noruec Jon Fosse, Premi Nobel de Literatura 2023, signa aquesta peça tensa, bella i subtil sobre la família. Un relat senzill i cru amb l’austeritat de llenguatge i d’acció dramàtica, marca de l'autor.

    El barquer
    de Jez Butterworth

    Un dia de finals d'agost, a la convulsa Irlanda del Nord de l’any 1981. Mentre un grup de joves presos de l’IRA reclama l’estatus de pres polític amb una vaga de fam que ja ha deixat víctimes mortals, a la granja dels Carney se celebra el dia de la collita: un dia de festa que es veurà bruscament interromput per un esdeveniment inesperat. L’autor anglès Jez Butterworth signa aquesta monumental història familiar: una epopeia de lleialtats i fractures, de traïcions i redempcions, que travessa el conflicte angloirlandès de l’últim quart del segle xx i n’explora les conseqüències íntimes.

    Manifest Mangione
    de Carol López

    Una nit de desembre als Estats Units, el director executiu d’una gran companyia cau mort a trets. Les bales hi duen gravades tres paraules: Deny, Defend, Depose. El jove que les ha disparades, d'una bona família de Baltimore i alumne exemplar en una universitat privada, es convertirà en un heroi mediàtic de la nit al dia. La dramaturga i directora Carol López indaga les violències del sistema neoliberal a partir de l'assassinat que va commocionar els Estats Units la tardor del 2024. Traça la radiografia d’una societat al límit que explica els mecanismes actuals de construcció de l’opinió pública i la fascinació per aquest crim.

    AI! La misèria ens farà feliços
    de Gabriel Calderón

    En un món dominat per la IA, quatre antics intèrprets de renom s’han convertit en tècnics d’escenari: els robots els han pres la feina. Però, quan una de les màquines es nega a sortir a escena, s’obre una fissura inquietant… Què passa quan un robot no vol actuar? Els personatges d’aquesta peça carregada d’humor reflexionen sobre la utilitat de l’art, la força de la interpretació, la identitat i el sentit d’aquest ofici en un context en què la humanitat sembla estar perdent rellevància.

    Una festa a Roma
    de Marc Artigau i Queralt

    Una dona gran comença a perdre la memòria, i el seu fill decideix dur-la a una residència. Allà, i contra tot pronòstic, mentre els records s’esvaeixen progressivament, tindrà l’oportunitat de viure una intensa —i probablement darrera— història d’amor. Una comèdia commovedora de Marc Artigau i Queralt sobre l’amor i el desig a l’anomenada «tercera edat», sobre els camins erràtics d’una memòria que es desfà com un castell de sorra i sobre aquells que tenen cura, tan bé com saben, de les persones que estimen.

  • Engeguem el Club Lliure Biblioteques Públiques de Catalunya, un nou club de lectura a través del mòbil dins la plataforma de comunicació Tellfy del Servei de Biblioteques. Parlem dels llibres que editem i, també, d’altres en relació amb els espectacles. Fem trobades digitals periòdiques i podeu venir a alguns assaigs. I fem agenda de l’activitat teatral de la ciutat i de fora. Apunteu-vos-hi!

    Durant la temporada, a més, amb Biblioteques de Barcelona tindran lloc diversos clubs de lectura d'algunes peces programades. Moderats per l'actor i comunicador cultural Nil Martín.

    I amb les Biblioteques públiques de Catalunya, hem engegat també els nous clubs de lectura presencials Llegir els Teatre amb el Lliure, amb més de 30 biblioteques adscrites per tot el país. Consulta quina et queda més a prop!

    Més llibres, més teatre, més connexió.

  • El bar de Gràcia acull dues propostes que tenen en comú la seva vinculació amb agents socials de la ciutat de l’àmbit de la inclusió i de l’educació. Les dues mostres són d’entrada lliure, en l’horari del bar.

    Fabià Puigserver amb mirada d'infant

    Es tracta d’una mostra col·lectiva del material plàstic elaborat per l’alumnat d’I3 a 6è de Primària de l’escola La Sedeta de Barcelona, fruit de la seva aproximació a la figura de Fabià Puigserver –escenògraf, figurinista, director d’escena i fundador del Teatre Lliure–, en el marc del programa Escoles Tàndem de la Fundació Catalunya La Pedrera. Un recorregut visual per la trajectòria vital de Puigserver i pels inicis del Teatre Lliure, reinterpretats des d’una mirada neta, lúdica i creativa, comissariada per l'escenògraf Sebastià Brosa.

    DATES
    del 12/02 al 31/07

    Mescladís, 20 anys creant oportunitats

    Mescladís celebra vint anys amb una mostra retrospectiva que ret homenatge a la comunitat que alimenta la seva missió d’inclusió i sostenibilitat. L’exposició posa en valor les històries, els reptes i les fites clau que consoliden any rere any l’impacte social de la Fundació Mescladís. Un projecte referent en el dret de migrar dignament, en el qual la gastronomia i la cultura s’uneixen per ser un pont cap a universos més igualitaris.

    DATES
    del 25/09 al 10/02

  • © Sílvia Poch

    Visites guiades

    Voleu conèixer la història del Lliure i l’edifici de Montjuïc? Les visites guiades us portaran pels racons secrets del que va ser el Palau de l’Agricultura de l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929, inaugurat pel rei Alfons XIII, i Mercat de la Flor de Barcelona del 1962 al 1984. Entrareu als camerinos, a la Sala Miralls (sabeu per què es diu així?), passareu entre bambolines, trepitjareu l’escenari, baixareu al fossat per saber com és una grada amb spiralift i us enfilareu ben amunt, a dalt de tot de la Sala Fabià Puigserver.

    DATES
    Els dissabtes 13/12 (només a les 10.30 h), 10/01, 07/02, 07/03, 18/04 i 23/05
    Si voleu venir en grup, podeu concertar una visita a mida.

    IDIOMA
    En català

    HORARIS
    A les 10.30 h i a les 12.30 h

    PREU
    Reserva 2 € / Abonats i Generació Lliure gratuït

    ENTRADES

    MÉS INFORMACIÓ I CONTACTE
    [email protected]

    Visita virtual

    Des d’aquest espai interactiu podreu entrar a les principals instal·lacions del Teatre Lliure a Montjuïc i a Gràcia. La visita virtual conté tota la informació escrita i en àudio que una visita guiada presencial. Descobriu des de casa els espais del Lliure i la nostra història.

    ACCEDIR

  • V Premis Teatre Lliure – UB

    Tornem a col·laborar amb el Màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC) i el Grup de Recerca Contemporary British Theatre Barcelona de la Universitat de Barcelona en la valoració i lliurament dels premis als millors TFG i TFM d’estudis de teatre contemporani. Aquest guardó es va instaurar la temporada 20/21 per fomentar la recerca en aquest àmbit. El Millor Treball de Final de Màster (TFM) és premiat amb la seva publicació per Edicions UB. Actualment, la crida va dirigida a alumnes de tota la UB i dels seus centres adscrits. La convocatòria de la 5à edició es va obrir el passat 28 de novembre de 2025 i es tancarà el 30 de gener del 2026. L’acte de lliurament serà a finals del curs acadèmic 25/26.

    DATA I HORA
    per determinar

    LLOC
    Montjuïc. Espai Lliure

    IDIOMA
    En català i castellà

    PREU
    Entrada gratuïta amb reserva prèvia obligatòria

    • 'Ser y no ser' amb Gabriel Calderón

      Conferència inaugural del Màster CRIC de la UB

      Veure-la

    Pallassos a la plaça

    Un any més, col·laborem amb l'ONG Pallassos Sense Fronteres en la seva missió de portar el riure als més desafavorits. Al llarg de la temporada podreu assistir a dos espectacles gratuïts de pallassos a la plaça Margarida Xirgu.

    Reserveu ja les dates!

    08/11 i 09/05
    Plaça Margarida Xirgu
    A les 12.00 h
    Gratuït

    Viu Montjuïc / UNLOCK THE CITY!

    Celebrem la cinquena edició de Viu Montjuïc, el cap de setmana d’activitats culturals i de natura que organitza l’Ajuntament de Barcelona, en conjunció amb UNLOCK THE CITY!, el projecte del programa Europa Creativa que culminem aquesta tardor.

    El diumenge 05/10, l'artista Alexandra Laudo, amb la col·laboració de la també creadora Anna Puigjaner, comissarà l’acció Apagada, una reivindicació poètica i política sobre la foscor inspirada en els blackouts de l’artista Tres, amb motiu del 9è aniversari de la seva mort. Aquesta acció serà la cloenda d’una jornada festiva que tindrà lloc al Teatre Lliure en el marc de Viu Montjuïc.

    La celebració s’estructura en dues parts. La primera, Massa Mare Fronteres, arriba de la mà de la Fundació Mescladís i les entitats d’acció comunitària del barri del Poble-sec, i és un espectacle festiu a la Plaça Margarida Xirgu que acabarà a l’interior del teatre. I la segona, Apagada, és una acció inspirada en els Blackouts de l'artista Tres, que es va especialitzar en la recerca sobre el silenci. Un acte poètic i polític de reivindicació simbòlica de la foscor, el silenci i la nit.

    La celebració s’estructura en dues parts. La primera, Massa Mare Fronteres, arriba de la mà de la Fundació Mescladís i les entitats d’acció comunitària del barri del Poble-sec, i és un espectacle festiu a la Plaça Margarida Xirgu que acabarà a l’interior del teatre. I la segona, Apagada, és una acció inspirada en els blackouts de l'artista Tres, que es va especialitzar en la recerca sobre el silenci. Un acte poètic i polític de reivindicació simbòlica de la foscor, el silenci i la nit. Una acció curta però intensa de resistència a la cultura de la hiperproducció i l’operativitat contínua, que tindrà lloc al vestíbul del teatre.

    05/10 - DATA NOVA!
    A Montjuïc
    Gratuït

    Barcelona Dibuixa amb Oriol Bellvitge

    Col·laborem un any més amb Barcelona Dibuixa, la festa del dibuix liderada per l’Institut de Cultura de Barcelona i que enguany celebra la quinzena edició. La festa vol promoure el dibuix no només com a tècnica de creació i d’expressió artística, sinó com una eina d’aprenentatge, d’esbarjo i de comunicació, i també com a procés intel·lectual.

    Aquesta vegada, conduirà el taller que es farà al Lliure Oriol Bellvitge, dissenyador i creador escènic, que vincularà el dibuix amb les arts del teatre amb la proposta Dues cares del ser. A l’escena més icònica de Hamlet, el príncep sosté una calavera i es pregunta: “Ser o no ser, aquesta és la qüestió.” L'activitat parteix d’aquest dilema existencial i el transforma en una experiència visual. Com Hamlet, ens enfrontem simbòlicament a la dualitat de l’existència: la vida i la mort, el que es veu i el que s’amaga.

    18/10
    Montjuïc. Hivernacle
    De les 16.00 h a les 20.00 h
    Gratuït